nis pct̄m ſupponit ea q̄ ꝑ ſe ⁊ ſimpl̓r ſūt pct̄a: ⁊ ſimpl̓r ⁊ꝑ ſe ſunt ꝯfiteda: hmōi ſunt mortalia. ¶ Ad illd̓ aug. ꝯfitē motū ⁊cͣ. dd̓m ꝙ hͦ n̄ dicit aug. qꝛ motꝰ inqͣtū ē hmōi ēnccͣrio ꝯfitēdꝰ: ſꝫ ad cautelā .ſ. vt caueat̉ a lapſu ī mortale. Un̄ vult dice̓. ſi motꝰ hmōi ſit ꝓpinquꝰ ruine ꝯfiteat̉ illū ne corruat. qd̓ ſonāt verba q̄ ſunt: ꝯfitere motū ne plāgas ruinā. ¶ Ad illd̓ qd̓ obijcit̉ de illo Iac. vlt̓. Confitemī alterutrū ⁊cͣ. dd̓m ꝙ ꝙͣtū ad leuia ⁊ qͦtidiana ꝯſiliū ē.ꝯfeſſio eī venialiū n̄ ē ī p̄cepto. qꝛ venialia n̄ ſunt ī ꝓhibitōe. cū ẜm ſtatū nat̉e n̄ pn̄t vitari. ꝙͣtū at̄ ad mortalia ē p̄ceptū. Uel vt dicūt ꝗdā ꝙͣtū at̄ ad leuia ⁊ qͦtidiana intelligit̉ de generali ꝯfeſſiōe quā fecit eccl̓ia ī pͥma ⁊ cōpletorio. ¶ Ad illd̓ qd̓ obijcit̉ ꝙ pct̄a q̄ fiūt ex ignorātia ⁊ infirmitate hūana ſunt venialia ⁊cͣ. dd̓m ꝙ q̄dā hmōi ſuntmortalia q̄ ſine ꝯfeſſiōe n̄ dimittunt̉. ⁊ ꝙͣtū ad hmōi p̄cipit̉ ꝯfeſſio. ꝙͣtū ad ea q̄ venialia ſunt ꝯſulit̉. ¶ Ad aliamglo. q̄ dicit. qͦtidiana ⁊ leuia. dd̓m vt dictū ē. ꝙ ꝙͣtū ad hͦē ꝯſiliū. Un̄ interle. dicit coeqͣlibꝰ. ¶ Ad glo. illā. neqꝫ ſine emēdatōe ⁊ ꝯfeſſiōe pct̄a queūt dimitti ⁊cͣ. dd̓m ꝙilla intelligit̉ d̓ mortalibꝰ q̄ v̓bo illo p̄cipiūt̉ ꝯfiteri.ꝗdā exponūt ſic. n̄ queūt dimitti .i. n̄ cōpetent̓ vl̓ defaciliſine ꝯfeſſiōe. qꝛ neſcit̉ quāta pena debet̉ veniali. ꝓpt̓ qd̓neceſſaria ē ꝯfeſſio venialiū. et vtilis vt relaxet̉ pena virtute clauiū. ¶ Si aūt obijce̓t̉ ꝯͣ p̄dicta. cū p̄ceptorie dictūſit Iac̄. v. Cōfitemī alterutrū ⁊cͣ. vidr̄ ꝙ hͦ v̓bo ꝯfiteminidet̉ p̄ceptū: ⁊ ita ſolūmō p̄cipit̉ ꝯfeſſio ibi ⁊ n̄ ꝯſulit̉. pre.glo. dicit: p̄cipit. dd̓m ꝙ qn̄qꝫ aliqd̓ dr̄ ſub forma p̄cepti:n tn̄ ē p̄ceptū. ſic̄ illd̓. vade ⁊ vēde oīa q̄ habes ⁊ da pauꝑibꝰ Mat̉. xix. glo. dic̄: p̄cipit. qꝛ ſb̓ forma p̄cepti ꝓponitſic̄ qn̄qꝫ dr̄ p̄ceptor n̄ ꝗ p̄cipit: ſꝫ ꝗ inſtruit. ſic̄ luce. v. p̄ceptor ꝑ totā noctē labo. nihil cepimꝰ .i. doctor l̓ inſtructor¶ Ad hͦ qd̓ obijcit̉ ex glo. Ro. xij. ꝙ qͦtidiana ſūt vulneraaīe. dd̓m ꝙ veniale pct̄m ē vulnꝰ ſuꝑficiale nec ī aīa. Un̄n̄ ē neceſſe ꝙ detegat̉ medico: ſꝫ leui medicīa ⁊ coī curet̉ſic̄ orōe dn̄ica tūſiōe pectoris ⁊ hmōi. ¶ Et ꝙ dic̄ greg.Si medicātis oꝑam expectas ē neceſſe vt vulnꝰ detegas.dd̓m ꝙ hͦ verū ē: ſꝫ nō ē neceſſe vt ꝓ vulnere tali expectesoꝑam medicātis. qꝛ leui medicīa ⁊ cōi ſanat̉. ¶ Ad alid̓g. ꝙ venialia collecta grauāt ⁊ oppriqd̓ obijcit̉ ꝑ illd̓ aumūt ⁊c̄.d̓m ꝙ rō idieti pt̄ eē vl̓ qꝛ ex negligētiā venialiū⁊ frequētia orit̉ qn̄qꝫ libido mortal̓ vl̓ ꝯtēptꝰ. vel qꝛ frequētia hoꝝ cū negligētia ꝯfitēdi reddūt hoīeꝫ ꝓnū ad lapſū ī mortale: ⁊ ſunt occaſio ꝓpinqͣ ruine mortal̓. qd̓ igr̄dic̄ aug. ꝙ opprimūt ſic̄ vnū gͣue pct̄m: intelligit̉ occaſionalit̓ ⁊ diſpoſitiue. ¶ Ad hͦ qd̓ obijcit̉. ꝙ ꝑ venialia ꝯtingit naufragari. dd̓m vt tactū ē ꝙ venialia pn̄t eē occaſionaufragij nō cā. diſponūt eī ad naufragiū: ꝓpt̓ qd̓ expedit vt fiat illoꝝ ꝯfeſſio n̄ tn̄ ē neceſſe. ¶ Ad illd̓ qd̓ obijcit̉ꝙ pena nulli ē infligenda arbitrio ꝓprio. dd̓m ꝙ pene ſatiſfactorie ꝓ venialibꝰ inſtitute ſūt ab eccl̓ia. ⁊ ita ducteī ꝯſuetudinē ꝙ nō ē neceſſe ad aliquē recurrere ꝓpt̓ illarūiniūctōꝫ. pene aūt ſatiſfactorie ꝓ talibꝰ ſūt orō dn̄ica. tūſio pectoris. aſꝑſio aq̄ bn̄dicte. generales ꝯfeſſiōes eccl̓ie⁊ hmōi alie. ¶ Ad hͦ qd̓ obr̄. ꝙ peccās veīalit̓ offēdit deum ⁊cͣ. dd̓m ꝙ peccas venialit̓ n̄ offendit deū ẜm ꝙ ꝓpriedr̄ offende̓. offende̓ eī deū coīter dictū ē: mereri pena infligēdā a deo. ꝓprie dictū ē mereri penā inferni. peccansigr̄ venialit̓ n̄ offendit deū ꝓprie loquēdo niſi occaſionaliter. qꝛ ſola auerſiōe a deo q̄ fit ꝑ caſuꝫ a caritate offendit̉ deꝰ. caritas eī ſecū patit̉ venialia. nec veīalibꝰ diminuit̉ ꝙͣtū ad eēntiā. occaſionalit̓ tn̄ offendit̉ deꝰ venialibꝰ. qꝛ ſunt occaſio caſus a caritate ⁊ ruine ī mortale. ꝓut aūt offende̓ coīter dr̄ .ſ. mereri quācūqꝫ penā: ſic offendit deū. ſꝫ ꝓ tali offenſa n̄ regrit̉ ꝯfeſſio de ncc̄itate. ¶ Adilld̓ qd̓ obijcit̉. ꝙ debemꝰ ꝯfiteri venialia ſic̄ debemꝰ ꝯteri ⁊ ſatiſface̓ ꝓ ill̓. dd̓m ꝙ hͦ nō oꝫ. ꝯtritio eī ⁊ ſatiſfactioſunt magis morales ⁊ magis eēntiales correptōi pct̄i ꝙͣꝯfeſſio huiꝰ. ꝯtritōeꝫ eī ⁊ ſatiſfactōeꝫ dictat lex nature īſcripta aīe rōnali. n̄ aūt ſic ē de ꝯfeſſiōe vocali faciēda eccleſie. ¶ Ad alid̓ qd̓ obijcit̉. ꝙ pt̄as clauiū extendit ſe admortalia ⁊ venialia ⁊cͣ. dd̓m ꝙ hͦ verū ē ꝙͣtū ad aliquemactū clauiū .ſ. ꝙͣtū ad illū ꝙ attēdit̉ ī diminutōe pene debite. ꝙͣtū aūt ad actū recōciliatōis cū eccl̓ia. nō qꝛ veniolia n̄ ponūt cōmittētē hmōi exͣ eccl̓iam. ꝓpt̓ actū recōciliatōis nccͣria ē ꝯfeſſio: nō ſolū ꝓpter actu diminutōis pene. ¶ Ad hͦ qd̓ obijcit̉. ꝙ ī iudicijs gradatim ē aſcendereRn̄ſio. ꝙ n̄ ī oībꝰ reqͥrit̉ ille aſcēſus. alie eī cāe det̓minātur a ſūmo pōtifice. q̄ n̄ vētilant̉ corā inferioribꝰ iudicibꝰ. Sil̓r nec diffinit̉ abīferioribꝰ ī ſingulis gradibꝰ ſiue aſcēſu et deſcēſu. frequēter eī det̓mināt̉ cāe ab inferioribꝰ iudicibꝰ ſine appellatōe ad ſuꝑiores: frequēter a ſuperioribꝰ ſine cōmiſſiōe facta inferioribꝰ. Ꝙ gͦ obijcit̉ ꝙp̄lati ſūt mediatores ⁊cͣ. dd̓m ꝙ hͦ nō ē neceſſe ꝙͣtum aactꝰ ſingulos: ſꝫ ꝙͣtū ad qͦſdā. ¶ Ad illd̓ qd̓ obijcit̉. ꝙ maiora a maioribꝰ ſūt diffiniēda ⁊cͣ. dd̓m ꝙ hoc verū ē ī geneͣ determīato. ī gene̓ eī mortaliū maiora ſūt det̓minādaa maioribꝰ: minora a minoribꝰ. n̄ eī q̄cūqꝫ mortalia ſubſunt iudicio ⁊ diffinitioni quorūcūqꝫ ſacerdotū: ſꝫ q̄damreferunt̉ iudicio maioꝝ. ſic̄ pōtificū. ⁊ etiaꝫ inter pōtifices quedā delinquūt̉ ſolū iudicio ſūmo pōtificis: quedāiudicio ſuffraganeoꝝ. venialia aūt n̄ ſpectāt ad eoꝝ iudicia. nec ſūt de eoꝝ foro de neceſſitate .ſ. ꝙͣtū ad neceſſitatē ꝯfitēdi illa. ¶ Ad hoc qd̓ obijcit̉. ꝙ filiꝰ dedit iudicium beato petro ⁊ diſcipulis ꝙͣtū ad ea q̄ ſpectāt ad claues ⁊cͣ. dd̓m ꝙ verū ē: ſꝫ venialia n̄ ſpectāt ad claues illa neceſſitate qͣ reꝗͥrit̉ ꝯfeſſio illorū: lꝫ ꝓpter multas cāsexpediat ꝯfeſſio venialiū. ¶ Ad illd̓ qd̓ obijcit̉ de morbiscorporalibus ⁊cͣ. Dicendum. ꝙ non eſt ſimile de malisdiſpoſitōnibꝰ corꝑis: et de malis diſpoſitōnibꝰ aīme. ꝗamale diſpoſitꝰ ẜm corpus neſcit ſibi cauere a morbo corꝑali vn̄ ꝯſulit medicū: ſꝫ male diſpoſitꝰ ẜm aīam ſcit ſibicauere ẜm volūtariā ꝯtritōeꝫ ⁊ alia remedia q̄ tacta ſūtPre. ſecꝰ ē de morbo corꝑali ⁊ ſpūali. qꝛ quātūcūqꝫ hō ſitdiſpoſitꝰ ad morbū ſpūalē nulla inducit̉ neceſſitate ī illūſꝫ ſola volūtate. vn̄ qd̓ inducat̉ vl̓ n̄ inducat̉ volūtatis.n̄ neceſſitatis: n̄ ſic ē de morbo corꝑali. qꝛ tāta ⁊ tā propqͣ pt̄ eē diſpoſitio ꝙ neceſſitate inducit̉. ¶ Ad hͦ qd̓ obijciur. ꝙ ſatiſface̓ de veniali ē opꝰ iuſticie. dd̓m ꝙ lꝫ ſatiſface̓ hmōi ſit opꝰ iuſticie: n̄ tn̄ tenemur ad illd̓ ꝓut teneri īportat trāſgreſſionē. qꝛ n̄ ē de rigore iuſticie: ſꝫ de honeſtate. ſic̄ ſi teneor redde̓ aliqd̓ d̓bitū creditori ī paſcha. ſi ſouo an̄ paſcha: opꝰ facio iuſticie. qꝛ reddo qd̓ debeo: n̄ tn̄teneor ſolue̓ an̄ paſcha. ¶ Ad hͦ qd̓ obijcit̉. ꝙ pct̄m ꝓ quopuniēdꝰ ē pct̄or pena et̓na ī via puniēdꝰ ē iudicō ſacerdotis. dd̓m ꝙ quedā pct̄a ſūt puniēda pena et̓na debito ip̄ius pct̄i: talia ſunt mortalia. quedā ſunt puniēda pena et̓nan̄ debito ip̄ius pct̄i: ſꝫ rōe ꝯnexiōis cū alio pctō: ſic eſtde venialibꝰ. veniali eī pct̄o n̄ debet̉ pena et̓na inqͣtū venialis. rōe tn̄ annexiōis cū mortali punit̉ ꝑpetualit̉. illd̓at̄ pct̄m qd̓ ꝓprio reatū ⁊ ſimplicit̓ dꝫ puniri pena inferni: puniēdꝰ ē pena iniūcta a ſacerdote. ꝗ hꝫ pt̄atē a xp̄oremittēdi penā debitā pct̄o. pt̄as aūt vniuerſalis dimittēdi pct̄m ē xp̄i dei: pt̄as excellētie xp̄i hoīs. a qͦ .ſ. xp̄o deo⁊ hoīe deſcēdit pt̄as mīſterij ī miniſtros eccl̓ie. ꝗ virtuteclauiū pn̄t aliqd̓ remitte de pena pct̄i. ¶ Ad hͦ qd̓ obijcit̉ꝙ ſi n̄ peccet ꝗs niſi venialit̓: nihilominꝰ tenet̉ ſemel cōfiteri ī anno ⁊cͣ. dd̓m ꝙ ī caſu ꝓpoſito hͦ ē veruꝫ: ſꝫ magex p̄cepto eccl̓ie: ꝙͣ ex ꝑiculo veīaliū. ¶ Ad hͦ qd̓ obijcitꝙ difficile ē iudicare iuter veniale ⁊ mortale. dd̓m ꝙ ⁊ ſirōe certitudīs habēde ſuꝑ aliqͦ facto. vtrū ſit veniale velmortale recurrēdū ē ad iudiciū ſacerdotis: ex hͦ n̄ habet̉ꝙ tenemur ꝯfiteri venialia: qꝛ ſi ꝯſtat ꝙ ſit mortale tenemur ꝯfiteri: ſi ꝙ veniale n̄ tenemur. ¶ Ad hͦ qd̓ obijcit̉ emotꝰ venialis tēdit ad ꝯͣriū motui fidei: ⁊ ita ad diſſoltōem mēbroꝝ eccl̓ie ⁊cͣ. dd̓m ꝙ ⁊ ſi tēdit quodammō addiſſolutōem: n̄ tn̄ diſſoluit niſi diſpoſitiue ⁊ occaſionaſiter. Un̄ n̄ dānificat eccl̓iam neqꝫ tollēdo mēbra eiꝰ neqꝫmerita eēntialia diminuēdo. ꝓpter qd̓ cōmittēs venialenō indiget recōciliatōe cū eccl̓ia. ¶ Ad illud qd̓ obijciturꝙ dꝫ ſatiſface̓ iudicio eccl̓ie. dd̓m ꝙ n̄ ē ncc̄e niſi illo mōqͥ dicunt̉ ſpectare ad iudiciū eccl̓ie: q̄ fiūt ī remediū venialiū. ¶ Ad illud qd̓ obijcit̉ de illo verbo mat̉. de oī perbo
Einzelbild herunterladen
verfügbare Breiten