XCVIIin obprobriū ꝯculcantes me. Cōteredētes eoꝝ ī ore ip̄oꝝ: ⁊ ꝯfrīge molaseoꝝ. Deꝰ meꝰ tu es miſcd̓ia mea: meſaluū faciat dextera tua. Et ꝓtegar avelamēto alaꝝ tuaꝝ. cū reddiderꝭ ſingulis iuxta oꝑa eoꝝ. Cū ſitit ī te aīa ꝓtege me a ꝯuētu malignāciū. Cū adte oīs caro venerit nō amoueas miſericordiā tuā a me. ſꝫ illumīa faciē tu-aꝫ ſuꝑ me. Proſperū iter fac mihi d̓sſalutarꝭ meꝰ. vt n̄ abſorbeat me ꝓfū-dū: neqꝫ aperiat ſuꝑ me puteꝰ os ſuūAdiutor meꝰ ⁊ lib̓ator meꝰ eſto dn̄ene tardauerꝭ. Et qm̄ ī te ſpero dn̄e nōꝯfūdar īet̓ nu. cū hi qͥ ſe elōgāt a te perierīt: ne auertar ego hūil̓ a facie tua.Tu exaltatꝰ ⁊ nimis t̓ribil̓ qͥs reſiſtettibi: ex tūc ira tua. Tu es d̓s qͥ facꝭ mi-rabilia magͣ ſolꝰ. Sic̄ ppl̓m tuū panealuiſti ī deẜto: ⁊ a d̓ſiderio ſuo n̄ fraudaſti eū: ita me eſuriēte gr̄aꝫ tuā citonc̄ p̄u eniat mīa tua. Et dū h̓ vtor fōtelachrimaꝝ ⁊ a maritudīe ꝯpūctionūij
Einzelbild herunterladen
verfügbare Breiten