LXXII⁊ inimicos meos. ⁊ oēs pauꝑes: tētatos ⁊ deſolatos: vīctos ⁊ infirmos: ⁊oēs ꝓ qͥbꝰ orare teneor: atqꝫ oēꝫ ppl̓mxp̄ianū a tribulatiōibus ⁊ anguſtijseripe. a diaboli laqueis. ⁊ a pctōꝝ vīcul̓: atqꝫ ab oī malo aīe ⁊ corꝑis noslibera ⁊ ſalua ⁊ ab hijs nos ſꝑ ꝑtegeOēs cogitatiōes ⁊ actiōes nr̄as talit̉vt tibi ſint acceptabiles ſꝑ diſpone.Zua gr̄a ac ſcā pace atqꝫ oī v̓tute nosreple. ⁊ ī hijs vſqꝫ ad mortē ꝑſeuerar̄tribue: bonū fine vite nr̄e nob̓ ꝯcede⁊ nos p̄noīatos viuos poſt mortemac de eis iā mortuos ⁊ oēs fideles defunctos ab oībus penis redime: ⁊ adceleſtꝭ regni gl̓iaꝫ ſempit̓nā nos oēsſac̓ miẜicordit̓ ꝑuenire. Qui cū pr̄e ⁊ſpūſctō viuis ⁊ regͣs d̓s ꝑ oīa ſecl̓a ſeculoꝝ. Amē. ¶ In eleuatiōe cōUe ve xp̄i dic orōnes ſrū corpus xp̄i. natū ex maria v̓Fgine: vere paſſū ⁊ īmolatū ī cruce prohoīe: cuius latus perforatū vero flu-
Einzelbild herunterladen
verfügbare Breiten