I
Ariatio anſit licita. vide de elec. ſi cōpromiſſarius. §. ſi ꝟo. li.vj. ī glo. approbat̉. et ſuꝑea ī nouel. ⁊ qd̓ no. la. ibi.vide etiā ī cle. j. de renūc.Aſallꝰ qͥ negat̉ ſe ī feudū tene̓ ꝑdit iusfeudi ſi qd̓ hꝫ ẜm inno. vt no. d. an. d̓iudi. c. ceteꝝ. ꝟ. venio ad glo. ī fi. ⁊ v̓.Uaſallꝰ ſi alienat feudū etiā (venio ad ſcd̓m.decimaꝝ ſine ꝯſenſu rectorꝭ eccl̓ie ī qͣ tenet īfeudū: pͥuat̉ iure ſuo licet ꝯſenſus ep̄i int̓uenerit. no. inno. ⁊ io. an. ī. c. cū apl̓ica. d̓ his q̄Ectigalia an poſſint longa (fi. a p̄la.ꝯſuetudīe deberi ⁊ p̄ſcribi: vide s. v̓bo ꝯſuetudo. §. ꝯſuetudo exigēdi.Uectigalia ⁊ pedalia p̄nt imponi ꝑ ciues exigēdi int̓ ſeip̄os. ⁊ ab ipſis tantū nō ab extrīſecꝭ. qꝛ idē ē d̓ pͥncipi reẜuatꝭ. no. do. an. d̓ cēſi. c. ꝑueīt. vj. car. v̓. ꝑ hͦ apparet qͥd d̓ pedaAl hͨ dictio alt̓natiua qn̄qꝫ poīt̉ (gioꝓ id ē. vt no. glo. ī. l. ij. ff. ad. l. aquil̓.Enditor qͥ ſub ꝯditiōe vēdit ſi ꝑ eumſtat qͦ minꝰ ꝯditio impleat̉ pōt ꝯueniri actiōe ex eo ꝯtractu ac ſi eēt ꝯditioimpleta. Itē pōt agi p̄ſcpͥtꝭ ꝟbis vt d̓ factovēditio fiat. l. labeo ſcribit mihi bibliothecāff. de ꝯtrahē. emp. Prima actio orit̉ ex fiction. ſcd̓a ex ꝟitate. Et videt̉ mirabile ꝙ exꝯͣctu noīato oriat̉ actio p̄ſcpͥtis ꝟbis. ſꝫ illaꝫdeclara vt no. bal. ſuꝑ rubrica. C. e. ti. Et vide. sͣ. ꝟ̓bo debitor. §. debitor ſi ē obligatꝰ adUēditor vendens re ex cuiꝰ fructibꝰ de (rē.cima de iure cōi debet̉. ſꝫ de ꝯſuetudine illiꝰꝓuīcie cōiter nō ſoluunt̉. neceſſe hēt ī inſtr̄ovēditionis ponere illā clauſulā. ſalua eiꝰ cōditiōe cui dicta res ſb̓iecta ē .ſ. ꝙ ex fructibeiꝰ debent̉ decime tali eccl̓e ⁊cͣ. Alioqͥn teneret̉ emptori de int̓eſſe. q̄ clauſula nō ē nccͣiaſi decime de ꝯſuetudine ſoluerēt̉. qꝛ tūc illaclauſula d̓ iure ſubintelligeret̉. vt no. ſpe. inti. de emp. ⁊ ven. §. j. v̓. nonunqͣꝫ.Erba narratiua lꝫ ꝓbēt ꝯͣ narrātē: nōꝓbāt ꝯtra aliū. nō. Ro. ꝯ. cclxx. Sednec ꝯͣ narrātē plene ꝓbāt qn̄ incident̉ob aliud ⁊ nō ꝓpt̓ ſe pͥncipalit̓ dicta ſūt. no.do. an. d̓ ſucceſ. ab inteſ. cū dilectꝰ. et vide ꝑeū de ꝓba. poſt ceſſionē. ꝟ. vij. caſus.Uerba narratiua pape in lr̄is ſuis: an faciātplenā ꝓbatiōeꝫ: vide plene ꝑ ia. de caſ. alle.vij. ⁊. jͣ. .§. v̓ba narratiua pape. vide. sͣ. ꝟboꝓbatio. §. ꝓbationē faciūt verba.Verba enūciatiua inſtr̄i ꝯferētia ad vtilitatēeius d̓ quo ī inſtr̄o diſpoſitiue et pͥncipaliteragit̉. licet illud enūciatū ꝓbent ad finē vali-
ditatis eiꝰ de qͦ pͥncipaliter agit̉. tn̄ nō ꝓbātillud enūciatū ſi de eo incident̓ ad validitatē alteriꝰ ſeu pͥncipaliter ī iudicio diſceptet̉.ſic noͣbiliter limita l. optimā. vt elegāter no.do. an. dē p̄ſūp. illud. ī. iij. noͣbili. ī. iij. colū. īfi. ⁊ in. c. fi. de ſucceſ. ab inteſ.Uerba enūciatiua inſtr̄i faciūt plenā fidē qn̄factū enūciatū ē de longinquo. qͥa tūc ꝟbisenūciatiuis dat̉ fides ſic̄ fame. In facto aūtrecēti faciūt aliqualē p̄ſumptiōꝫ. no. d. ant.d̓ ꝓba. qm̄ ꝯtra. penul. car. ī prin. ij. colū. ꝟ.puto tn̄ ꝙ ſola. vide pleniꝰ ꝑ eū in. c. fi. d̓ ſucceſ. ab inteſ. ij. car. ꝟ. ad declarationē.Verbū rōne adiūcti recipit intellectū quē al̓snō reciꝑet. tex. ē de dolo. l. j. §. nō fuit aūt. etinno. ⁊ bar. ⁊ io. an. in cle. ſi rhomanꝰ. de p̄bē. ī glo. quo ad viciū. ⁊ de p̓uile. ſi papa. li.Uerba geminata oēm nume vj. in gl. fina.rū includūt. ⁊ ſub eis veniūt q̄ ī ſimplicibꝰ ꝟbis nō venirēt. no. io. an. de fi. p̄ſb̓y. c. ij. lib.vj. ī v̓bo plura. ī nouel. et no. Ro. ꝯ. cxxxij.⁊ no. bar. ī. l. baliſta. ff. ad trebell̓. Adu̓te qͥabar. loquit̉ qn̄ verbo generali adijcit̉ dictioUerba iſta arbitrio tuo vl̓ iudicio Ggemīatatuo qͥd importēt. vide .sͣ. ꝟ̓bo arbitriūUerba que ſunt de ſe clara nō ē ſumēda aliamētis ꝯiectura. nō. Ro. cō. ccclxvj. vide. sͣ.verbo. declaratio debet fieri.Uerbū tēporis fuiuri verificat̉ etiā in p̄ſentiff. d̓ ver. ſigni. l. verbū oportebit. vt no. glo.in clemē. j. de conceſ. p̄ben. ſuꝑ verbo noticia. ⁊ etiā verba p̄teriti tēporis qn̄qꝫ verificant̉ in pn̄ti. no. do. anth. de ꝓba. poſt ceſſionē. ꝟ. ſeptimꝰ caſus. ix. colum. Et vide. sͣ.verbo tempus.Uerba vniuerſalia reſtringūtur ad ſubiectahabilia. no. da. antho. d̓ coha. cle. ⁊ muli. c.veſtra. ꝟ. nota ꝙ verbū. vide quinquaginta modos reſtringendi verba generalia. qͦsponit Io. an. in regula. in generali. lib. vj. īmercuriali.Verba ſimpliciter ꝓlata ciuili modo ſunt intelligenda: vt ab eis excludant̉ iniuſtū ⁊ iniquū. no. anth. de iureiur̄. qͥntauallis. v̓. oppo. ꝙ ꝑ eundē.Uerba temporis p̄teriti poſita in lr̄is vel inſtrumētis an intelligi debeant de preterito:diu ex interuallo vel de p̄terito in cōtinenti⁊ immediate: vide. sͣ. verbo lr̄a. §. littere ordinariorum.Uerba denotātia fictionē ⁊ improprietate ſiponant̉ ī. l. iuxta id quod pōt eſſe veꝝ ẜm ꝓprietatē ⁊ veritatē magis dicunt̉ verba veritatis exp̄ſſiua qͣꝫ fictionē vel improprietatē ſignificātia. no. bar. ff. de vſuca. l. ſi is qͥ ꝓemptore. v. car. ꝟ. querendū ē etiā. in fi.