De īmu. eccle.
antiꝗtꝰ. ⁊. c. quiſꝗs. ⁊ dr̄ cimiteriū qꝛ cinis mortuorū ibi tegit̉. ⁊ vide qd̓ noͣ. in. c. pe. de ſepul.⁊. c. i. eo. ti.N domibusIn domībꝰ eccleſiarū nō debꝫiudex eccleſiaſticꝰ iudicare nechoſpitiū q̄rere. ¶ No pͦ ꝙ nedū eccleſie ſed etiā earū domꝰ gaudēt īmunitate quo ad onꝰ hoſpitādi ꝑſonas publicas. Adidē vide bo. tex. de iure ciuili ⁊ qd̓ noͣ. ibi in. l. iC. de ep̄i. ⁊ cle. ¶ 2º. no ꝙ iudex ſecularis necin eccleſia nec in ipſiꝰ domo debet ius reddereAu aūt ſi ꝯtrafecerit teneat ſnīa dic ꝙ in eccl̓iaſnīa ⁊ oīs proceſſus iudicis ſecularis corruitipſo facto vt in. c. decet. eo. ti. in fi. li. vi. ſecꝰ aūtī domo eccleſie. vn̄ lꝫ face̓ nō debeat ſi tn̄ facitcredo proceſſū valere qꝛ cū illa ꝯſtō. c. decet. ſitpenalis nō debet extēdi vt ibi noͣ. gl. Et ītelligeꝙ in domo eccleſie nō debet ſecularis ius reddere qn̄ ꝓpria aucͣte qͣſi ex iure publico eligitibi māſionē ⁊ pro hͦ tex. ibi qͣſi pro ꝯſuetudineſecꝰ aūt puto vbi habe̓t illā domū ꝯductā abeccleſia vel gratis ꝯceſſaꝫ. ¶ Nō ibi ſꝫ ī publicis locis ꝙ bona eccleſiarū nō cēſent̓ publica ſꝫpriuata. in ꝯtrariū allego. c. rō nulla. de prebē. ⁊xij. q. i. vidētes. ⁊ xvi. q. i. c. fi. in ꝗbꝰ vr̄ probariꝙ bona eccleſiarū ſūt vſibꝰ publicis deputataeccleſiaſticis ⁊ alimonie īdigentiū ẜm diſcretionē prelatorū vt in ꝯͣriis nō aūt vſibꝰ publicis laicorū vt hic. ⁊. jͣ. eo. nō minꝰ ¶ No ex eiſdē v̓bisꝙ iudicibꝰ aſſignāde ſūt maſiones ī loco publico tā cā hoſpitādi qͣꝫ ius reddēdi ⁊ hͦ vt faciliꝰpoſſint adiri. debet enī iudex ſe prebe̓ facilē inadeūdo vt. l. obſeruādū. ff. de offi. preſi. hīc diētex. noͣ. in. l. i. §. adeūdi. ff. qn̄ appell̓. ſit. ꝙ ꝗs dihr̄e facultatē iudicis qn̄ in publico ſui copiā facit nec ē ſibi īputandū ſi ad domū ſuā nō acceſſerit vl̓ ad ortos vt ibi. ¶ pͥ inſtabo circa declarationē tex. vna cū glo. demū veniā ad quedānoͣbilia dicta Inno. Quero gͦ pͦ ꝗs hic appellat̉ miſſus. So. gl. ij. exponit vt pꝫ in ea vbi dicit ẜm hoſti. ꝙ ponit hic ꝓ legato prīcipis ſicutlegatū pape vel archiep̄i vocamꝰ miſſū dn̄icū.vt in. c. ij. de regula. ⁊ ꝙ hic capiat̉ pro legatoprīcipis faciūt ẜm hoſti. ⁊ Inno. ⁊ bn̄ v̓ba q̄ ſequūt̉. nā pͦ tāqͣꝫ de digniori facit mētionē de legato ⁊ poſtea de alijs inferioribꝰ. nā legatꝰ eſtcomite maior. comes iudice. iudex miniſtro. ⁊ex hac noͣ ꝯtra prīcipes ſeculares ſeu eorū officiales qui ponūt legatos prīcipis ſeu alicꝰ dn̄iſeu comitis vel capitaneos gentiū armorū adhoſpitādū in eccleſiis ſeu monaſteriis ſeu eoꝝdomibꝰ qd̓ fieri nō debet vt hic. tū ꝓpter īmunitatē eccleſiarū vt hic. tū ꝓpter diſſolutōes ⁊laſciuias que ꝑ tales ibi fiūt. vt ī d. l. i. C. de ep̄i.⁊ cle. vbi tex. aꝑtꝰ. facit qd̓ le. ⁊ noͣ. in. l. placet.C. de ſacroſan. ec. ¶ Op. ⁊ vr̄ ꝙ iudicia pn̄t ineccleſia exerceri ij. q. ij. c. fi. So. glo. iij. ꝙ ꝯͣriūꝓcedit in placitis eccl̓iaſticis. ſecꝰ in ſecularibꝰ
Et noͣ ꝙ iudicia appellant̉ placita ⁊ alludit in hͦvulgari loci ẜm Io. an̄. ſil̓e xv. q. iiij. placita.Ulteriꝰ op. ⁊ vr̄ ꝙ clerici teneāt̉ ad hoſpitiū. xlijdi. §. i. ⁊ in. c. i. de ēp. ⁊ ven. So. vt in gl. in v̓. necad hoſpitiū. ⁊ noͣ eā. ⁊ vide aliā bo. glo. ī d. l. i. Cde ep̄i. ⁊ cle. ¶ Extra glo. q̄ro nūꝗd ſaltī rōneꝯſuetudinis poſſint laici vendicare ſibi ius hoſpitādi in domibꝰ eccleſiarū. So. tex. ē hic noͣ.ꝙ nō valet vt pꝫ ibi qͣſi pro ꝯſuetudine. ⁊ clariꝰtꝫ Inno. ⁊ Io. an. dicit enī ꝙ ī talibꝰ nō ꝓdeſtꝯſuetudo cū ſit eccl̓iis oneroſa vt in. c. i. de ꝯſueqd̓ noͣ. ¶ Sꝫ qͣro ꝗd ſi ꝑſona eccleſiaſtica vel ſecularis reſeruauit ſibi certū cēſū vel hoſpitiuꝫānuū in eccleſia aliqua pro recognitōe bn̄ficiorū ſuorū an tale hoſpitiū ſit debitū ⁊ reddi debeat. Inno. dicit ꝙ ſic. all̓. xviij. q. vl. eleutheriꝰqd̓ plꝫ. ad qd̓ allego qd̓ le. ⁊ noͣ. in. c. cū dilecti.de dona. ⁊. c. verū. de fo. ꝯpe. Idē puto in pr̄onō eccleſie. nā a principio pōt ſibi reſeruare aliqd̓ ius dūmō aucͣtas ſeu ꝯſenſus ep̄i accedat.al̓r nō de quo dic vt le. ⁊ noͣ. in. c. prete̓a. de iurepa. ⁊ in. c. cū bertoldꝰ. de re iudi. idē qd̓ Innoſeꝗt̉ hic Io. an. ⁊ dicit hͦ pate̓ in. c. qͣꝫto. de cēſi.¶ Uenio nūc ad alia hic noͣnter tacta ꝑ Innopone ꝙ aliꝗs hꝫ ius hoſpitādi in aliqua eccl̓ia⁊ ē in qͣſi poſſeſſione hꝰ iurꝭ. nūc aūt veniēs denouo nō admittit̉. q̄ro nunꝗd poſſit ſua aucͣtedomū intrare etiā violēter ⁊ neceſſaria ſibi indomo recipere iuxta debitū ſuuꝫ. Et formatInno. in hac maͣ fore vi. qōnes. nā 2º. incidēt̓tāgit ꝗd in prelato hn̄te iuriſdictionē in eccl̓iaſeu in alio loco ⁊ veniēs nō admittit̉ an liceatrūpe̓ oſtia ꝯtra violentū ⁊ illū expellere. ¶ 3º. qͣrit ꝗd ī canonico an ei liceat rūpe̓ oſtia domꝰeccleſie ⁊ expellere violētū. 4º. q̄rit de abbatenūꝗd ei liceat rūpe̓ domꝰ capelle ſibi ſubiectequo ad tꝑalia. Iº. ꝗd ſi aliꝗs opponit ſe abbati canonico vel alio clerico veniēti ad vtēdū iure ſuo qd̓ hꝫ in aliqua eccleſia nūꝗd poſſit illūꝑ violētiā diſtrīgere ſeu ꝯprime̓ ⁊ expellere.bͦ. an predicta hēant locū in rebꝰ ꝓphanis ſeuſeculariū priuatorū vt ſi ꝗs dice̓t ſe hr̄e ſeruitutē in fūdo alteriꝰ ⁊ ſic eſſe in poſſeſſione ipſius⁊ aliꝰ facit muꝝ rūpe̓ ſeu ſepe frāgere. So. multi vt refert Inno. fuerūt in opi. ꝙ in predictisliceat violētiā inferre etiā rūpēdo oſtia domꝰmouebant̉ iſti qꝛ vnicuiqꝫ vī vi repellere licitūē ⁊ ius ſuū defende̓. vt ī. l. i. C. vn̄ vi. ⁊ sͣ. de reſtiſpo. olim .i. ⁊ ꝙ poſſit domū frāgere. facit. ff. qd̓vi aut clā. l. fi. §. ad ianuā. ⁊. ff. ad le. acꝗ. l. quēadmodū. §. i. ⁊ ij. ſed ipſe Inno. al̓r ſentit. dicitenī quo ad pͥmā qōnē ꝙ nulli laico vel clericolicet violēter rūpere domꝰ eccleſie rōne alicꝰ iuris ſibi debiti cū bona eccleſiarū eadē īmunitate gaudeāt qua ⁊ eccleſie debēt gaude̓ vt hic.⁊ x. q. i. nouerīt. ⁊ cū eccleſie ⁊ bona ipſarū ſintſancta ſanctorū ⁊ dn̄o ꝯſecrata ꝗcūqꝫ in eis violētiā facit ſacrilegiū ꝯmittit xij. q. ij. nulli liceat. ⁊. c. quicūqꝫ. cū ſe. ⁊. c. ꝯqueſtus. ⁊ qd̓ ibi noͣde fo. ꝯpe. qd̓ dicit procede̓ non ſolū ſi eccleſia