¶ OI
Diabolaris. rꝭ. f. t. i. meretrix. a dya. i. duo. ⁊obolꝰ qͦd ē medalia. qͣſi duobꝰ obol̓ empta⁊ p̄t ſepe hr̄i ꝓ duobꝰ obolis.Diabolatoriꝰ rij. qͥ ꝓ oꝑe ſuo duos obolosꝓmeret̉.Diabolꝰ li. m. s. d̓r a dya qd̓ ē duo. ⁊ bolꝰ qͣiduplex morſellꝰ. mordet em̄ anīaꝫ ⁊ corpꝰUel diabolꝰ d̓r hebraice deorſū fluens qꝛſuꝑbie pōdere deorſū corruēs cecidit. ſedgrece d̓r crimīator. qꝛ crimīa ī qͣ ip̄e illicitad deū refert. vel qꝛ electoꝝ innocētiā crimībꝰ fictꝭ accuſat. In̄ diabolicꝰ. a. ū.Diacones grece. latīe mīſtri dicūt̉. qꝛ ſic̄ inſacerdote ꝯſecratio. ita ī diacono mīſterijdiſpēſatio hēt̉. Et declīat̉ h̓ diaconꝰ .ni. eth̓ diacon. vel diacones. is. In̄ diaconatꝰ.us. ui. i. officiū vel ordo diaconi. ⁊ ꝯpōit̉ cūſub vel hypovel archos. ⁊ d̓r ſubdiaconꝰ.hypodiaconꝰ. archidiaconꝰ.Diadema. tꝭ. n. t. i. regia corona. a dya qd̓ ēduo. ⁊ demo. 1s. qꝛ duo demit .ſ. pͥncipiū etfinē. ⁊ differt a ſerto ⁊ corona. qꝛ ſertū ē qd̓fit de floribꝰ inſertꝭ Corona d̓r qͥlibꝫ circūlꝰ capitꝭ d̓ qͦcūqꝫ metallo. diadema ꝟo tm̄d̓ auro ⁊ lapidibꝰ p̄cioẜ. Uel diadema d̓ra dya qd̓ ē duo. ⁊ demas qd̓ ē ornās. quiavtraqꝫ ꝑtē capitꝭ ornat. vl̓ d̓r a dia qd̓ ē de⁊ demos qͦd ē ꝯiūgere l̓ ligare. qꝛ tale ornamētū ī circūactꝭ extremitatibꝰ retro aſtrīgit̉ ⁊ poſtea ligat̉. ⁊ ē regū ⁊ matronaꝝ ornamētū. vn̄. Uirgīs ē ſertū cleriqꝫ coronapoete Laurea rex geſtat diadema vel induperator.Diaforeẜ ē dubitatio. vt Eloqͣr an ſileā. etd̓r a dia qd̓ ē duo. ⁊ foreſis qd̓ ē locutioDialectica. ce. f. p. d̓r a dia qd̓ ē duo. ⁊ logoſẜmo. qͣi dualis ẜmo. qꝛ dialectica diſputatio tota ꝟſat̉ ⁊ finit̉ int̓ duos .ſ. opponentē⁊ rn̄dētē. vel d̓r a dia qd̓ ē de. ⁊ lectos qd̓ ēdictio. qꝛ ī ea diſputat̉ de dictis.Dialis. ꝯ. t. ⁊ hͦ le. d̓r a dies. vt dial̓ cibꝰ .i. qͦtidianꝰ. In̄ dictꝰ ē dial̓ ſacerdos Iouis.Dialiton fit ẜm donatū qn̄ ſine ꝯiūctōnibꝰpūctatī ꝓferūtur dictōes. vt Ite ferte citoferrū. date tela. īpellite remos.Dialogꝰ gi. pe. cor. i. dual̓ ẜmo .ſ. qͥ ꝟſat̉ interDiamas. ātꝭ. m. t. lapꝭ ē p̄cioſus illiꝰ (duosnat̉e ꝙ reddit hoīeꝫ gͣtioſū. Etiā d̓r vir diligēs l̓ hn̄s duas vxores. vn̄. Eſt diamasꝯiūx geminꝰ diamas lapis extat.Diamētrū. tri .n. s. ⁊ hͦ diametrꝰ tri. vel diametros ī maſ. g. inuenit̉ diamēter tri .i. re-
cta linea ꝑ cētꝝ ducta ī duas eqͣles parteſcirculū diuidēs. ⁊ cor. pe.Dian grece. latīe d̓r lux vel claritas.Diameron grece .n. s. ē genꝰ liqͦrꝭ medicīal̓.a ſuccō mori dictū ex qͦ ꝯficit̉.Diana ē dea venatōis. ⁊ pōit̉ ꝓ lūa. hāc greci ẜm fabulas ſororē apollinis venatricēdicūt. ⁊ arcū habuiſſe cū pharetra. ⁊ eā errare ī mōtibꝰ ſolā cū canibꝰ vt caꝑet ceruūvel caprā. ⁊ d̓r qͣſi duana qꝛ ip̄a ē lūa. ac luna die ⁊ nocte apparet Ip̄a ē ⁊ lucina. eo ꝙluceat. vel qꝛ lucē p̄bet naſcentibꝰ. Eadē ettriuia. qꝛ tres hꝫ vias .i. ptātes. Un̄ ⁊ tribꝰfingit̉ figurꝭ. ē eī diana ī ſiluis. lūa ī celo. ⁊ꝓſerpina ī inferno. ẜm poetas.Diapaſon. muſice artis ſymphonia. ꝯſtāsex qͥnqꝫ tonis ⁊ duobꝰ ſemitonijſ. hꝫ enimocto voces.Diapēte. ſymphonia q̄ ꝯſtat ex tribꝰ tonis⁊ ſemitonio. hꝫ em̄ qͥnqꝫ voces.Diaphonia .i. diſſonatia vocū.Diapſalma. me. f. p. i. diuiſio pſalmi. ⁊ volūtqͥdā hͦ eē hebreū. ⁊ ſigͣt ꝙ illa qͥbꝰ interpōit̉ſempiterna eē ꝯfirmat. Alij volūt eē grecū⁊ ſigͣt interuallū pſallendi vt pſalma ſit qd̓pſallit̉. diapſalma ꝟo īterpoſitū ī pſallēdoſilentiū. Et ſic̄ ſympſalma d̓r vocꝭ copulatio ī cātādo. ita diapſalma diſiūctio eiusvbi q̄dā reqͥes diſtīcte ꝯtinuatiōis on̄dit̉.ſcꝫ pauſatio. Un̄ dic̄ Caſſiodorꝰ Eſt diapſalma ẜmonū rupta ꝯtinuatio. docensvbicūqꝫ reꝑtū fuerit ꝑſonaꝝ fieri mutationē. Hiero. tn̄ ꝯfirmat diapſalma ꝯtinuationē eſſe ſpūſſancti.Diaptotꝰ a. ū. vel diptotꝰ a. ū .ſ. nomē qd̓ invno nūero ⁊ ī vno genere hꝫ tm̄ duas terminatōes ī diuerſis caſibꝰ. vt tabi. taboDiaria. rie. f. p. iugꝭ vētrꝭ curſus ſine vomitu. ⁊ d̓r a dies. Itē a dies d̓r diariū. rij. i. cibus vniꝰ diei vel p̄ciū. Un̄ Oraciꝰ. Cū ſeruis vrbana diaria rodere mauis.Dias. dis. f. t. i. binarius.Diaſcoli vel diaſcoles dicūt̉ iaſij .i. dictatores vel diſtinctores legꝭ. hͦ ē publice rōis.⁊ ẜm hͦ accipit̉ in glo. de tabu. ſcpͥ. vel pic..C. li. xj.Diaſynthactica. l̓ diaſynthetica d̓r illa ꝑsgrāmatice vbi agit̉ d̓ ꝯſtructōe In̄ diaſynthacticꝰ a. ū. .i. d̓ ꝯſtructōe tractāsDiaſirtos ē figura locutōis ī theologia familiaris. qn̄ aliqͣ vox vel dictio ad duo trahit̉. vt Nequando rapiat vt leo aīaꝫ meā.